Pujant a Vallvidrera amb el funicular. Emoció, curiositat i amb els motors a punt. Bona sort! Avui som 13 els fidels i agosarats caminaires. Pocs (o no) i ben avinguts (això sí) !    Comentaris:  Ferran.

Arribant a la plaça de les Basses d'en Barral i primera aturada per esmorzar. Moment quasi sagrat! La mimosa, esplendorosa encara, alegra la nostra curta estada. Collserola és sempre molt gentil i generosa.

La font de l'Espinagosa !  Segurament que no ens esperava i, a la pobre, l'agafàrem in fraganti. Ens va rebre amb tota la seva simplicitat i pobresa. Nosaltres patírem un xic per ella. Aquest tràngol no s'ho mereix cap font, i ella menys encara. Algú coneix el senyor Espinagosa?

Els camins de Collserola, qué en són d'encisadors! Semblen tots iguals i, tanmateix, tots són ben diferents. La poca llum, l'olor de terra mullada, el silenci i la soledat, et regalen pau i serenor. Tot és més proper, també els que t'hi acompanyen.

Ho heu encertat. Sí, això és el pantà de Vallvidrera. No hi és el 'bernat pescaire' però veiérem tortugues! En la segona edició en podreu conèixer una.

Més enllà de la presa del pantà, tot just al costat de l'antiga casa del guarda i, després d'una pausa tècnica, arribà la 'foto de família'. Tretze! La història algun dia ens ho agrairà.

Davant la Mina Grott. Tot seguit, podeu llegir-ne la informació pertinent. I aquí s'acaba l'itinerari de la 'caminada n. 53', preparada amb gran professionalitat i, més gran encara, gentil amistat de na M. Teresa i en Martí.  Moltes gràcies !

Esperant el ferrocarril. Una mica de sol i una mica de sed. I potser també una mica de gana ...