30.3.11

Caminada n. 53 - 25 de març de 2011

Collserola: Vallvidrera, Font de l’Espinagosa i Pantà de Vallvidrera.
Tornem a caminar pel bosc i valorar Collserola, tan a prop i tan desconeguda. Pujem a Vallvidrera amb el funicular i comencem la pujada fins a la plaça de les Basses d’en Barral. A peu pla i per una pista ampla, arribem a un camí de muntanya que, de baixada, ens porta a la petita font de l’Espinagosa. Seguim fins al fons de la vall i sortim a la cua del pantà de Vallvidrera esperant poder observar un ‘bernat pescaire’ que fa anys que, solitàriament, s’ha establert aquí. Però no hem tingut sort! Vorejem el pantà, admirem la presa i la recentment restaurada “casa del guarda” i passem per davant de la mina Grott. En Martí ens explica la seva història. Ja entrant a la civilització, arribarem a l’estació del “Baixador de Vallvidrera”, final del nostre trajecte. (Text, actualitzat, de la convocatòria-invitació d'en Martí)



Pujant a Vallvidrera amb el funicular. Emoció, curiositat i amb els motors a punt. Bona sort! Avui som 13 els fidels i agosarats caminaires. Pocs (o no) i ben avinguts (això sí) !    Comentaris:  Ferran.







Arribant a la plaça de les Basses d'en Barral i primera aturada per esmorzar. Moment quasi sagrat! La mimosa, esplendorosa encara, alegra la nostra curta estada. Collserola és sempre molt gentil i generosa.



La font de l'Espinagosa !  Segurament que no ens esperava i, a la pobre, l'agafàrem in fraganti. Ens va rebre amb tota la seva simplicitat i pobresa. Nosaltres patírem un xic per ella. Aquest tràngol no s'ho mereix cap font, i ella menys encara. Algú coneix el senyor Espinagosa?




Els camins de Collserola, qué en són d'encisadors! Semblen tots iguals i, tanmateix, tots són ben diferents. La poca llum, l'olor de terra mullada, el silenci i la soledat, et regalen pau i serenor. Tot és més proper, també els que t'hi acompanyen.




Ho heu encertat. Sí, això és el pantà de Vallvidrera. No hi és el 'bernat pescaire' però veiérem tortugues! En la segona edició en podreu conèixer una.





Més enllà de la presa del pantà, tot just al costat de l'antiga casa del guarda i, després d'una pausa tècnica, arribà la 'foto de família'. Tretze! La història algun dia ens ho agrairà.



Davant la Mina Grott. Tot seguit, podeu llegir-ne la informació pertinent. I aquí s'acaba l'itinerari de la 'caminada n. 53', preparada amb gran professionalitat i, més gran encara, gentil amistat de na M. Teresa i en Martí.  Moltes gràcies !



Esperant el ferrocarril. Una mica de sol i una mica de sed. I potser també una mica de gana ...

El recorregut de la Caminada 53 (Xavier)


Mostra Caminada 53 en un mapa més gran

Més de la Caminada 53. Col·laboració de l'amic Xavier, evidentment.


En el Pantà de Vallvidrera el 'bernat pescaire' ens va fer el salt. Però una amable tortuga ens hi va fer els honors. Potser les tortuges del parc Torreblanca (caminada 52) ...  Ara, amb això dels mòbils, tot és possible.  (Ferran)


Vista de 'Vila Joana', lloc en el qual, el 10 de juny de 1902, hi morí Mn. Jacint Verdaguer i Santaló (Mn. Cinto). Aquesta imatge fou presa des de la parròquia de Sta. Maria de Vallvidrera de Baix.  (Ferran)



Entrada a la Mina Grott, aquí sense caminaires.  (Ferran)

Parròquia de Sta. Maria de Vallvidrera de Baix, situada al peu de la carretera que va cap a Les Planes. Es pot veure l'antiga rectoria i l'absis de l'església(Ferran)

4.3.11

Caminada n. 52 - 25 de febrer de 2011

Baix Llobregat: els 3 Parcs de Sant Feliu.

Avui toca passejada quasi urbana a Sant Feliu de Llobregat, la ciutat de les roses. Hi  passejarem però anirem especialment als seus tres parcs: el de Can Nadal, el Parc Falguera i el de Torreblanca, que es troba tocant a Sant Feliu i formant part dels termes de Sant Just Desvern  i Sant Joan Despí.

Ferran

Som al parc de Can Nadal, a s. Feliu de Llobregat, i ja hem esmorzat. Aquí comença la nostra caminada 52. Abans, però, fem un petit recés. Esperem ordres del cap, allò de : som-hi, nois !





Tres dones confabulant? No, això a Sinaí mai no ho hem fet. Però ho sembla, oi ?
I ara tres fotografies del palauet del Parc Falguera de s. Feliu de Llobregat.




En el parc Falguera, un monument a Neptú. Ah, i dos aprenents que fan anar el trident. Un nou esport olímpic ?

El petit llac de Torreblanca.  Un senzill detallet del parc per passar-hi l'estona.  I ves, abans no existia la 'tele'...

El pensament humà no té fronteres.  On ets ara, bon amic ?

Can Barça !  El nou santuari per a una nova espiritualitat!  Després ja ve Montserrat !

I perquè la història mai no ens ho retregui: LA FOTO DE FAMÍLIA !


I heus ací una 'parelleta' (?) feliç. No sabem qui és qui. Algú n'és expert en aquests afers? Jo, ni  'flowers'...


Tot s'acaba, ai las! Però ben aviat ens tornarem a trobar. Serà el dia 25 de març, si Déu vol, és clar.


El recorregut de la Caminada 52 (Xavier)


Mostra Caminada 52 en un mapa més gran

Més de la Caminada 52. Col·laboració de l'amic Xavier, evidentment.

Gràcies, novament, a l'amic Xavier. Gràcies perquè ens regala aquestes fotografies mes rere mes. I també gràcies perquè ens diu com es fa una fotografia ben feta. Espero que quan sigui gran jo ho pugui fer igualment.   (Ferran)


Esperant la resta del grup. Som davant el palauet de Can Falguera  (Ferran)

Després diran que el catalans no som hospitalaris i que només anem a la nostra... I tanmateix no ens estimen.  (Ferran)

L'home que fa vi, a la seva manera, és clar. (Ferran)

Ho sento, algú ho havia de dir ...!  (Ferran)

Caminant pel parc Torreblanca.  (Ferran)

¿Sabeu què li va dir el "pollo" al "pato"?  No us ho puc dir, ho sento.  Si haguéssiu vingut ho sabríeu.  (Ferran)

També les tortugues fan 'caminades'. I, a vegades, costerudes !  (Ferran)


Això sí que és una fotografia ben feta ! No sé si el que sento és admiració o ràbia. Que Déu em perdoni.  (Ferran)